Fa algun temps, algú va destapar els vells fantasmes. Aquels que ja havien estat desterrats per la meva ment, però que mai havien desaparegut del tot.
Desprès, sense pensar-ho i sense adonarme'n, sorgeix de cop la cançó. Aquella canço, aquella bonica cançó, que tant m'havia agradat, va tornar al meu record. Després de tants anys. No sabré mai perquè.
I de nou, l'escolto, m'agrada, em transporta, ... però no em deixa acabar d'enterrar els vells fantasmes.
Em trobo buida i perduda. Tot el passat, torna a empentes. Moments bons i no tant bons, però tots els moments viscuts. I ara tornen. Per què.
Recordo tots aquells moments que em van fer patir i només la cançó és capaç del consol. La cançó pot ser és l'unic bo i bonic que ha quedat d'aquell temps.
L'he recordat sencera, com si volgués netejar tota l'anima.
És la canço, la sintonia d'un passat tèrbol, que just ara, ha retornat, pot ser per afiançar el que ja sé: que no tornarà, que no ha de tornar.
Però la canço, és la més bonica dins d'un món enfosquit.
Desprès, sense pensar-ho i sense adonarme'n, sorgeix de cop la cançó. Aquella canço, aquella bonica cançó, que tant m'havia agradat, va tornar al meu record. Després de tants anys. No sabré mai perquè.
I de nou, l'escolto, m'agrada, em transporta, ... però no em deixa acabar d'enterrar els vells fantasmes.
Em trobo buida i perduda. Tot el passat, torna a empentes. Moments bons i no tant bons, però tots els moments viscuts. I ara tornen. Per què.
Recordo tots aquells moments que em van fer patir i només la cançó és capaç del consol. La cançó pot ser és l'unic bo i bonic que ha quedat d'aquell temps.
L'he recordat sencera, com si volgués netejar tota l'anima.
És la canço, la sintonia d'un passat tèrbol, que just ara, ha retornat, pot ser per afiançar el que ja sé: que no tornarà, que no ha de tornar.
Però la canço, és la més bonica dins d'un món enfosquit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario