domingo, 26 de abril de 2009

Recollida dels enciams



Ara la feina que ens quedava per fer, era posar una mica de terra “més bona”, perquè els nostres enciams segueixin creixent.
També comptem amb l’inestimable ajuda del grup de pares i pares que tenen cura de l’hort i que segurament ens començaran a lligar els enciams més alts perquè no se’ns facin malbé

Durant el mes de març, quasi no hem pogut cuidar-nos com voldríem dels nostres enciams. I hem delegat en altres grups dient-los que ens els vigilessin. Els nens i nenes de P3, de la classe de les Formigues, ens han informat de com estaven els nostres enciams cada vegada que han baixat a l’hort.

Quan arribaven les vacances, ens els havíem de mirar des de la finestra de la classe i vem marxar patint una mica de com ens els trobaríem en tornar.

Avui, dia 14 d’abril, primer dia de classe del trimestres, ja estàvem nerviosos i quan a la tarda hem baixat a l’hort, hem vist que ja eren a punt de collir-los. I així ho hem fet.

Després de la collita, els hem tallat les arrels i els hem portat a la classe per repartir-nos-els.
D’aquesta manera, cada nen i nena de la classe s’ha endut una escarola o algun tipus d’enciam pe fer una amanida a casa i cadascun ha agafat el compromís d’explicar com se l’ha menjat, amb quin tipus d’amanida.
D’aquesta manera, entre tots i totes intentarem fer un receptari d’amanides fetes amb els nostres enciams i escaroles.
Ja us les farem arribar.

Després, a l’hort, em plantat algunes plantes aromàtiques, en el lloc on teníem els enciams i algunes més d’enfiladisses a la pèrgola on hi ha la parra.

El cicle dels enciams i escaroles, ja s’ha acabat.

miércoles, 4 de marzo de 2009

PER UNA TRISTOR

Pluja.
Cel gris.
Boira al cim.
Fred.
Foscor.

Llàgrimes ardents cara avall.
Regalims a la finestra de la vida.
Plor! Dolor!
Fred a la pell i al cor!
Buidor als ulls!
Esguard llunyà!
Incomprensió! Estupor!
Ira! Injustícia!

De nou una ullada de sol.
Gotes a l’aire.
Arc de Sant Martí.
Els regalims de la finestra
esdevenen senderols brillants a contrallum.

Resta molt dolor al cor,
Aquesta fredor a frec de pell!
I tornes a plorar!!!
Les galtes et cremen amb el teu plor!
Tanques els ulls i somnies un dia de sol,
que encara el sents llunyà!

Pepa Tomàs 4-3-09

miércoles, 18 de febrero de 2009



Ja tenim les enciams ben ufanosos, gràcies a les proteccions de les ampolles, de les que tant tothom ha rigut. Ara ja les hem tret i hem pogut plantar uns quants enciams més, perquè n'hi hagi al menys, un per cada u. Aquests que hem plantat, també els hem protegit,
Ah! I l'assumpte de les pells de taronja i mandarina per que no hi vinguin els gats i ens malmetin la collita, ha funcionat, perfectament.
La Cesca en sap un munt i ens aconsella bé.

jueves, 29 de enero de 2009

Seguim amb els enciams




Ara, els enciams ja són una mica més grans, però amb la tornada del fred i el vent els hem tornat a protegir amb les amplolles. A més, hem hagut de posar pells de taronja i mandarina, perquè els gats, no ens els malmetin.
Les aventures i desventures d'aquests enciams, també ens han servit per posar un punt de von humor a l'escola.
Actualment, tot@s els i les mestres ja parlen dels enciams de segon i fins i tot, ens faciliten textos, contes, .... sobre el tema.
SEGUIREM INFORMANT

lunes, 12 de enero de 2009

Els enciams escolars


Aquests són els enciams del nostre hort. No, no us penseu que els nostres enciams surten de les ampolles. És que algú ens va dir, que quan són de planter cal protegirlos, del vent, dels cargols i dels llimacs, de les gelades, .... i abans de vacances, bé, just després d'haver-los plantat, els vem posar les ampolles per protegir-los. Amb les vacances, les plujes, les neus i les gelades, quan hem tornat, a aquest pobre enciam ja ens l'hem trobat així: sortint com podia pel broc de l'ampolla.
Que n'és de dura la vida dels esciams escolars!!!!
Però quan sigui el moment, farem unes amanides, que DEU D'HI DÓ!! Les voleu tastar????

jueves, 1 de enero de 2009

jueves, 25 de diciembre de 2008

Canigó
View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: viatges geografia)

La muntanya venerada,
a mi em te robat el cor,
de nit parla amb l'estelada
i de dia amb el sol d'or.
Ella s'alça enorgullida,
alta i ferma sobre el pla,
perquè te tota la vida
i la força del demà.
Quan la plana sigui morta,
i no hi resti ni un ser viu,
la muntanya encara forta,
alçarà son front altiu.