Els amics sempre hi són. A voltes ni els veiem,però sempre hi són: en la foscor dels dies plens de núvols, dins les llàgrimes de neguit, desentelant els dubtes existencials, ...
Hi són, a voltes, quasi sempre, sense esperar que els cridis.
No sé per quin extrany poder, sempre hi són, per donar-nos la mà, per aixecar-nos l'esperit, per donar una empenta, per fer-nos una mica més forts i per escoltar i fer-nos costat.
A aquests amics, gràcies per ser-hi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario