Canigó

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: viatges geografia)

La muntanya venerada,
a mi em te robat el cor,
de nit parla amb l'estelada
i de dia amb el sol d'or.
Ella s'alça enorgullida,
alta i ferma sobre el pla,
perquè te tota la vida
i la força del demà.
Quan la plana sigui morta,
i no hi resti ni un ser viu,
la muntanya encara forta,
alçarà son front altiu.

adopt your own virtual pet!

La llum és al final del tunel i tu tries

Get a Voki now!

Ja es comença a veure la llum?

Algun dia, algú va dir que la vida és com un tunel on es veu una petita llum al final.
També va dir que aquesta llum, bé pot ser un tren que ve cap a tu.
I altres van dir, que anèssim en compte, que no ens passes per sobre, o bé que, estiguessim atents, per agafar-lo i seguir endavant.
Sigui la que sigui, l'opció triada, sempre serà la més personal, i l'haurem triat nosaltres.
Però la tria no es pot fer amb el cap cansat i espés, ple de desànim i tristor. La tria hem d'esperar a fer-la amb cap clar i esperit obert, perquè així serà la millor, la nostra.
Apa, ja podeu triar!!!

Get a Voki now!

AMICS

Els amics sempre hi són. A voltes ni els veiem,però sempre hi són: en la foscor dels dies plens de núvols, dins les llàgrimes de neguit, desentelant els dubtes existencials, ...

Hi són, a voltes, quasi sempre, sense esperar que els cridis.

No sé per quin extrany poder, sempre hi són, per donar-nos la mà, per aixecar-nos l'esperit, per donar una empenta, per fer-nos una mica més forts i per escoltar i fer-nos costat.

A aquests amics, gràcies per ser-hi.

FES, FES, FES, ....i mai no deixis de fer

Només ens podem penedir d'alló que mai hem fet, perquè mai sabrem si l'haguessim encertat o no.
Del que hem fet, encertadament o equivocadament, mai ens hem de penedir, perquè ja forma part de la nostra història, passada, present i futura, i ens dona experiència, per en tot cas, modificar el nostre tarannà.

Algunes reflexions

Fa algun temps, algú va destapar els vells fantasmes. Aquels que ja havien estat desterrats per la meva ment, però que mai havien desaparegut del tot.
Desprès, sense pensar-ho i sense adonarme'n, sorgeix de cop la cançó. Aquella canço, aquella bonica cançó, que tant m'havia agradat, va tornar al meu record. Després de tants anys. No sabré mai perquè.
I de nou, l'escolto, m'agrada, em transporta, ... però no em deixa acabar d'enterrar els vells fantasmes.
Em trobo buida i perduda. Tot el passat, torna a empentes. Moments bons i no tant bons, però tots els moments viscuts. I ara tornen. Per què.
Recordo tots aquells moments que em van fer patir i només la cançó és capaç del consol. La cançó pot ser és l'unic bo i bonic que ha quedat d'aquell temps.
L'he recordat sencera, com si volgués netejar tota l'anima.
És la canço, la sintonia d'un passat tèrbol, que just ara, ha retornat, pot ser per afiançar el que ja sé: que no tornarà, que no ha de tornar.
Però la canço, és la més bonica dins d'un món enfosquit.

THE GIRL FROM THE NORTH COUNTRY

Si viatges pel bell nord glaçat, on el vent bat el cer fronterer

Dóna'm records a una noia d'allà, fa temps jo l'havia estimada.

Si hi ets quan hi ha tempestes de neu, quan el riu gela i l'estiu se'n va.

Mira'm si té un jersei prou calent, que l'abrigui dels crits que fa el vent.

Mira'm si els seus cabells són tan llargs, si fan rius juganers sobre els pits.

Mira'm si els seus cabells són tan llargs, si els duu com sempre els he recordat.

No sé si encara em guarda un record, jo per ella he pregat molt sovint.

Tant de nit en la meva foscor, com de dia en la meva claror.

Bé, si viatges pel bell nord glaçat, on el vent bat el cel fronterer.

Dóna'm records a una noia d'allà, fa temps que l'havia estimada.

Mil·lers d'ulls ens contemplen, admirats, estorats, amb sorpresa, plens de llàgrimes i somriures, aclaparats, càlids i lluents, ...

Ulls

Aquets ulls, que em miren, transparents, llunyans i propers a l'hora, tèrbols i clars, inquisidors i inquietants, en els que em puc emmirallar i que m'emmirallen, que diuen i que callen, que volen i dolen, ...
Em demanen i em donen, m'inquieten i m'assosseguen, són tendres i cruels, m'abracen i em deixen, ...
Tenen color de gelera curulls de mar i tempesta, són càlids com el foc, plens d'espurnes, foscos com la nit, amb la llum pàl·lida de la lluna i guspirejant d'estels, ...
Són ..., són els teus ulls, els meus, els nostres, els ... de tot@s .... ulls, ulls, ulls,... que traspassen i penetren, que embolcallen i consolen, que envolten amb el seu esguard, ...